Dins la família de les Labiades se separa dels altres gèneres per la suma dels següents caràcters. Corol·la amb dos llavis ben marcats. Estams 4, didínams, exerts, amb filaments ben paral·lels sota el llavi superior. Estams exteriors més curts que els interiors. Calze amb 15 nervis. Fulles simples, dentades, reniformes o cordiformes, palmi-nervades. Tiges simples, mai ramificades. Amb tot és una espècie una mica polimorfa, sobre tot pel que fa a les mides de les flors i a la pilositat. Hi ha varietats, però potser la més coneguda és una de variegada amb taques blanques i porpres, cultivada als jardins. Les arrels normalment contenen fongs endomicorrízics (Glomus clarus, Glomus custos, Glomus intraradices). És una planta que pot arribar a ser invasiva (a Nord-Amèrica). Els borinots són els qui més pol·linitzen les flors: Anthidium manicatum, Anthophora plumipes, Antophora quadrimaculata, Osmia caerulentes, Osmia uncinata. Però altres insectes també ho fan: Liposthenes glechomae, Liposhenes latreillei, Rondaniola bursaria. El pol·len per si sol només pot anar volant fins a 1 m de distància. Les flors femenines depenen del pol·len de les hermafrodites, que són més grans. Les formigues poden transportar també les llavors a uns quants metres un cop la planta tot inclinant-se cap a terra les hi diposita. La planta és poc resistent a la presència de Bor al sòl.

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ

La planta creix més o menys abundant i compacta al sotabosc d’avellanoses, rouredes o fagedes, omedes, o freixenedes ombrívoles; i alguns cops en marges de prats humits. En ocasions és cultivada en jardins pirinencs, com és el cas del Jardí Botànic de Plentes Medicinals de Gombrèn o als parcs de Bagnères-de-Luchon, com a decorativa; o als horts de Beasaín (Guipúscoa), com a medicinal. Als Pirineus es pot fer fins a 1300 m snm. A la península hispànica es troba a les muntanyes de la meitat Nord, i també a la Serra Penibètica. A Catalunya es troba al Pirineu gironí i a la Vall d’Aran, a la Serra Transversal, al Montnegre i a Montserrat (i a la Mola).

ESPÈCIES SIMILARS

  • Glechoma biondiana (Diels) C.Y.Wu & C.Chen. Del NE de la Xina.
  • Glechoma grandis (A.Gray) Kuprian. Del Japó i zones continentals properes.
  • Glechoma hirsuta Waldst. & Kit. Des d’Itàlia i Grècia i Polònia fins la Rússia occidental.
  • Glechoma longituba (Nakai) Kuprian. Àsia oriental, no massa lluny de la costa de 10o N a 60 o N. Conté: metil-iso-feruloïl-7-(3,4-dihidroxi-fenil) lactat; benzil-4 hidroxi-benzoïl-3'-O-β-D-glucopiranòsid. Alguns la consideren subespècie de Glechoma hederacea.
  • Glechoma sardoa (Béguinot) Béguinot. Només de Sardenya.
  • Glechoma sinograndis C.Y.Wu. De la Xina central.
  • Glechoma × pannonica Borbás (= Glechoma hindenburgiana Graebn.). D’Ucraïna,Hongria, Països Bàltics i zona al Nord de Samara. (Rússia)

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) deia que al seu temps es prenia contra la ciàtica i la ictèrica. GALÈ (segle II) la recomanava contra la irritació dels ulls en banys oculars. A l'Edat Mitjana a centre-Europa s’emprava molt contra la febre. JOHN GERARD (segle XVI-XVII) la recomanava internament contra els acúfens o tinnitus, i com a bon remei diürètic i astringent; i com a tònic suau. ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVII) constatava que, ja que les flors són molt amargants, han d’anar bé per corregir les afeccions del fetge, per llevar-li el fred i la humitat. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la tenia per planta regida per Venus i contrària a Mart, calenta i seca. Bon remei per ferides internes com ara als pulmons, contra dolors, contra humors colèrics a l’estómac, melsa o budells. I adient per a corregir la icterícia i obrir els conductes de la bufeta i el fetge, o de la melsa. Desintoxicant de verins i d’epidèmies. Provoca la orina i la menstruació a les dones. Begut el vi on s’hagi macerat la planta, això traurà el dolor de la ciàtica, o de la gota (a les mans, genolls, peus). Contra el mal de coll, fer gàrgares amb la decocció de la planta afegint-hi una mica de mel i d’alum. I això també per fer compreses sobre les úlceres venèries, o les nafres verdes. Per netejar fístules, és millor emprar el suc de la planta bullit amb una mica de mel i unes miques de sulfat de coure. Això mateix és bo per rentar úlceres canceroses, i inflamacions de la pell a qualsevol part del cos. Contra la picor dels ulls amb llagrimeig i dolor, o contra les cataractes, un bon remei és banyar-los amb la barreja clarificada amb aigua (afegint-hi una punteta de sucre) de suc d’heura de terra (Alehoof/Ground Ivy) barrejat amb suc de Bellis i Chelidonum. El suc de l’heura de terra instil·lat a l'oïda lleva els acúfens i combat la sordesa. En general, és millor esperar unes hores a que el suc es clarifiqui abans de prendre’l.

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsica
    • antidiarreica
    • antiespasmòdica
    • antifibròtica
    • antihelmíntica
    • antioxidant
    • astringent
    • cardiotònica
    • carminativa
    • depurativa
    • de-pigmentant
    • desintoxicant
    • digestiva
    • diürètica
    • emol·lient
    • febrífuga
    • hepàtica
    • inhibidora de la xantina-oxidasa
    • laxant
    • mucolítica
    • pectoral
    • sedant
    • tònica
    • vulnerària

ESOTERISME

.Penjada a la porta de la casa o de l’estable, combat la infertilitat i augmenta la producció de llet.
• Duta sobre el cap, afavoreix les relacions amoroses serioses.
• Serveix per invocar esperits de la naturalesa i per dur a terme encanteris d’amor i fidelitat, i per protegir-se de la negativitat. També per escatir si algú ens està fent projeccions màgiques, espècialment vora on viu una bruixa. Per esbrinar-ho, i perquè la persona es descobreixi a si mateixa, cal encendre una espelma groga essent dimarts i, al peu de l’espelma, col·locar-hi una mateta de Glechoma hederacea. Això feien a Bulgària.

LITERATURA

Planta associada a Sant Blai, patró de paletes i fusters, que se celebra el 29 de novembre (i el 3 de febrer). Mentre el martiritzaven, el segle IV, arrossegant-lo per sobre un rampí de garfis de ferro, va miraculosament curar un nen al que se li havia entravessat una espina a la gola. Les taques de les flors d’aquesta planta hom pot imaginar que recorden aquesta espina entravessada; i el rampí vindria a ser la xarxa de tiges radicants, i els garfis les arrels adventícies. En castellà diuen que «Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vedieres, mal año tuvieres». Les cigonyes, com les flor d’aquesta planteta, estiren el coll.
«Si souperan as mulleres que cousa e a malvela, habianla pacer todas como ganado pace a herba».


Per saber-ne els noms populars, els principis actius, els usos medicinals i molt més, descarrega't el document